CAMINADA I CURSA A OLIVELLA (EL GARRAF) DISSABTE 26-8-2017

Companys, diumenge 26-8-2017 farem el clàssic entrenament a Olivella (El Garraf). La concentració és a les 7 del matí a la pl. de l’ajuntament d’Olivella. Es prega el màxim de puntualitat per poder començar a les 7 en punt les dues rutes que tenim programades.

1a. El recorregut de sempre per els que volen córrer, el circuit és d’uns 16/17 km.

2a. Una Caminada pels que no vulguin córrer, a més és més curta, d’uns 8/km, apta per a tothom.

Després de l’entrenament anirem al Restaurant LA POSADA, a Sant Pere de Molanta on farem l’esmorzar en quant arribem, molt a prop d’Olivella on també disposarem d’un menjador propi i privat.

Porteu aigua, no hi ha punts d’aigua, també pot fer molta calor, porteu gorra o barret.

Us hi esperem a tots.

C.A.RUNNING

OLIVELLA 27-8-2016

Acosta’ns una gerra doble d’aiguardent,

cal que ens ben emborratxem d’una vegada,

que, de boca a boca, ens tutegem

i que no ens faci anar de tort l’aigua beneita.

CHRISTINE LAVANT (1915-1973) Wolfsber (Caríntia)

 

51 ANIVERSARI DE FERNANDO ZURITA

51 ANYS DE FERNANDO ZURITA

Difícil és imaginar-se un Fernando amb més de 50 anys, però els fets no tenen rèplica possible. Hem estat molt a prop d’ell els darrers 12 mesos i pel cap baix, més de cinc vegades els 50 ha celebrat. El missatger no pot ser matat. No l’hem vist en cap moment agafar una aixada, hem matinat i amb boira alguns matins d’hivern l’hem vist enfollir pel vent furiós de la tramuntana. Però de sobte, quan apareix la lluna a l’horitzó i el reflex del mar s’estampa en la seva cara, sembla una simbiosi entre llop i arcàngel, i ens corprèn l’ànima i el cor. Ens espanta, però ara més que mai li fem costat. A hores d’ara encara no sabem veure el Mercader de La Llitera amb més de 50 anys, però que dormi la sesta dels valents i que beneïts siguin els seus anhels. Si jo fos un d’aquells éssers estranys -que no fa el cas- amb gran pesar i amb un esperit lliure, una armadura de riure i bronze li regalaria, perquè content i valent un any ràpid passés, i 51 anys, ja més no celebrés.

Fernando, a pesar d’ell mateix, ha fet 51 anys, se li pot perdonar, cert, però que no faci malbé cap ni un minut més l’esplendor d’ofici que se li suposa, que trenqui el silenci de semblat de pedra que a voltes el fa translúcid i ara que ens estem acostumant a veure’l amb 51 anys que no defugi del sagrat deure de conduir com si fos el Moisés de Tamarit, aquest estol d’ànimes en pena que estem pendents d’ell.

Si aquesta prosa t’ha fet nosa… si aquest relat t’ha deixat glaçat… si entre línies t’has embolicat… si aquesta missiva no t’ha agradat… serà que no has entès el que et desitgem: FELICITATS.

50 ANYS D’HÈCTOR PUJOL

POEMA DELS FORTS

-On dormen els valents?

-Vet aquí: sóc amb un ull sanguinolent!

-Tens l’eternitat closa en un puny?

-Cert senyor, és que jo sóc valent!

-Enllà on hi ha un coixí, és el teu llit?

-Sí, l’ocupo com si fos un exercit armat!

-Si quelcom et pregunta si ets refinat en l’amor?

-En el cel l’influencia de l’home és total!

-Quan somrius; és més per desdeny o per plaer?

-El brau vent de ponent em dona ales!

-Dins d’un xandall perfumat, ets sents més esportista?

-Tinc un entorn sepulcral que em fa ser el millor!

-Si t’oblides dels estels, de la lluna i el sol, que recordes?

-Els anys que fa que sóc amb vosaltres!

-T’enfonses quan fas anys?

-Només a l’hora de pagar si beveu molt!

j.m.q.m.

 MOLTES FELICITATS

CAMINADA NOCTURNA A CAN JANÉ 26 DE MAIG 2017

Sota l’ombra de la Pujada Nocturna a La Mola, la qual ha complert enguany 12 anys, feia molt de temps que ja rondava pel cap de l’Higueras, anar a fer una excursió nocturna a Can Jané i fer un sopar. A la fi, a aquest esdevenint se li va posar data i pregunta (com al referèndum). La data: 26 de maig, la pregunta: vens a sopar? I és així que a les 8 del vespre ens vam concentrar a l’aparcament del Velòdrom per fer la caminada fins a Can Jané, molt a prop de Sant Medir. A la concentració ens vam veure les cares 10 compromesos (Orpinell, Constantí, Eva Jurado, Mati, Eva, Queralt, Higueras, Zurita, Àngel Vara i Segarra), i un passavolant (Àngel Ruiz). També venien el Piquer i la Leo, però no vaig sentir ben bé el que deien d’ells, crec que venien en avió? I quan vam arribar a port a Can Jané, ja hi eren La Maria Jesús i la Rosa M. En una taula ocupada per 14 comensals, vam devorar delitosament tota mena de bèsties i verdures, cerveses i vins, cafès i licors.

26-5-2017 NOCTURN A CAN JANÉ

Can Jané, és un mas del segle XVIII, La família Jané ha estat sempre propietària de la Masia. De sempre havia estat una finca agrícola i ramadera, fins que farà uns 10 anys va esdevenir un restaurant. I aquí és on ens trobem nosaltres. És ara que ens ha interessat Can Jané, perquè en faig una pregunta: qui de vosaltres havíeu visitat Can Jané quan era finca agrícola? No us entristiu perquè vam fer un molt bon sopar, i el retorn al Velòdrom va ser molt distret i molt animat, i com va dir en Piquer, a veure quants de nosaltres estarem a Can Jané quan celebrem el 12è aniversari. Comencem a preparar la II Caminada Nocturna a Can Jané.

MARXA PER COLLSEROLA (PL. MIREIA) 21-5-2017

Se sentia l’olor de la primavera, mentre el Pacheco em deia que un cotxe al final de l’avinguda per la que passàvem tenia posats els intermitents d’alarma, a poc a poc vaig arribar a l’alçada i en passar el vehicle en qüestió va arrencar i ens va seguir, també portàvem de passatger en Jesús López, entre meditatiu i apagat. En arribar a la Pl. Mireia el misteriós cotxe en qüestió també va aparcar, encara que prudencialment apartat. Al cap d’uns instants, no sé qui dels dos meus acompanyants va dir: és el Frechilla!

Va avançar cap a mi i ja vaig veure que el dia seria difícil, les converses a poc més de les 7 del matí van anar entre filosofia i tècniques de lampisteria. No repetiré els retrets que em va fer, però sabia que el dia seria difícil, quan l’últim en arribar va ser el cotxe de la família Zurita – Ongay i quan anava a donar els bons dies, per la finestra del cotxe surt una veu que m’etziba: tu no diguis res! Atemorit vaig callar i sabia que el dia seria difícil. Prèviament ja hi eren tots, el Colàs i la Stephany, el Constantí i l’Higueras, el Nadal i… el Barceló, que sense jo dir cap paraula, em va amenaçar que no oblidaria sobre no sé què cosa d’una fotografia que li havia enviar per e-mail; vaig entendre que el dia seria difícil. Ja només falta comentar que també va venir el Zambudio, l’únic que no em va dir res, perquè ell ja en diu de tot els dijous. Abans de començar la caminada, els vaig comptar i “hòstia, érem 13”; sabia que el dia seria difícil.

Un grapat de…

En acabar sans i estalvis la marxa

No sé si m’explicaré bé si dic que la ruta va ser fantàstica, una mica improvisada, però ben organitzada, senders nous per a la majoria i llocs emblemàtics de Collserola com el Pantà de Vallvidrera. Em vaig haver d’empassar molta saliva per no contrariar el geni de la Marxa que va ser el mai ben valorat i sempre fantàstic Zurita. Un esmorzar en mig del bosc a d’usança del Running on a part de 3 botes de vi, no van faltar les joies de qualsevol museu: 4 magnífiques petaques amb diversos esperits d’excel·lent qualitat. En acabar només uns quants nerviosos van marxar abans de rematar la penúltima prova del calendari, i la vam rematar en un “xiringuito” amb més normes i articles que la sacrosanta constitució pepera. Unes quantes “birres” van caure sí… a la fi el dia no va ser tan difícil, malgrat que érem 13.

Pantà de Vallvidrera

MARXA ERMITA DE LA TRINITAT SITGES – GARRAF 26 DE MARÇ 2017

LA DESCRIPCIÓ: és una ermita de petites dimensions que cau a l’est de Sitges, al cim de la muntanya que, avançant cap al mar, forma la punta de la Ferrosa. S’hi puja per un camí que surt de la carretera N-246. Té una situació admirable, ja que s’hi veu una àmplia panoràmica de la costa, des de la punta del Llobregat fins al cap de Salou. L’edifici és de tipus popular i té al costat una construcció de caràcter modernista. L’ermita està emblanquinada i té un aspecte ben cuidat, ja que constantment s’hi fan feines de conservació.

En aquest lloc del Garraf va tenir lloc la 8ena. Marxa’10 de la temporada, una caminada no excessiva en quilòmetres, però amb un desnivell molt gran i dur.

LA NOVETAT: vam portar l’esmorzar per fer-lo a les graelles que hi ha a l’ermita; pa, vi, botifarres, cansalada, xistorra, cafè i les habituals “petaques”.

LA DESGRÀCIA: hi comptàvem amb dues taules i bancs de pedra, per poder fer l’esmorzar com mereixíem, però una horda de vàndals vells i pensionistes, en arribar nosaltres ja havien ocupat les taules per esmorzar ells, no s’ho mereixien, ja que tots van arribar en cotxe per una carretera petita. Tan sols cap al final, a l’hora del cafè, ens van cedir una de les dues taules.

L’ANÈCDOTA: abans dels cafès, vaig anunciar que en pocs mesos seria avi per segona vegada, de la meva filla Marta. Com no, és va brindar prèviament amb un xampany.

Primavera al Garraf

ELS COMPANYS: Barceló, Zurita, Queralt, Constantí, Frechilla, Colom, Hèctor, Nadal, Mati, Higueras, Bellido, Segarra, Agustí, Capdevila i Sílvia.

EL RETORN: donat que la via de descens va ser per un altre lloc i bastant més llarg, vam haver de pujar altre cop molt més abans de fer la davallada final.

COMIAT: abans de retornar a Barcelona, vam fer una parada a Gavà, al restaurant La Pava, per fer unes cerveses que rebaixessin el calor acumulat en els nostres cossos i evitar un escalfament corporal, que hauria pogut ser fatal.